Història

Els orígens de La Pobla de Farnals es remunten a l´Alta Edat Mitjana. Les primeres fonts on es menciona el municipi són les donacions que fa el Cid al bisbe de València Jeroni de Perigord a l´any 1098. Al Llibre del Repartiment de Jaume I, cent quaranta anys després, es posa de manifest que l´alqueria musulmana original compta ja amb dos nuclis: الفوقية, al-fauquía i السفلية, As-siflía, que signifiquen “de dalt” i “de baix”. Primerament es va atorgar a Guillem d´Alcalà però definitivament va passar a ser propietat de Deusdat, Sanç d'Aimà i Pere Martí a l´any 1240. La Pobla de Farnals va ser una baronia des del segle XIV fins a la segregació com a universitat –es a dir: municipi- independent del Puig al 1608. Tal baronia integrava els nuclis del Puig, Cebolla (actualment desert), La Creu i Moratall i així figura al testament de Margarida de Llòria a l´any 1340. Al morir sense descendència, la baixa jurisdicció passaria a la ciutat de València i a la família Exarch.

 

L´expulsió dels moriscos al 1608-1613 significaria una davallada important en la població de la nova municipalitat independent de La Pobla de Farnals, com així queda reflectit als documents relatius al procés de segregació. El nivell de població no es recuperaria fins a la fi del segle XVII. El barri del Moratall possiblement estiguera íntegrament poblat per moriscos i en quedar-se deshabitat fora ocupat de nou per veïns cristians.  És aleshores quan La Creu esdevé el nucli més pròsper i pel qual es coneix popularment a La Pobla de Farnals, siguent el gentilici de creuetí o creuetina el propi dels naturals de La Pobla de Farnals. La recuperació econòmica i demogràfica queda palesa a la construcció de l´esglesia parroquial a partir de l´antiga ermita consagrada a sant Joseph. El temple fou ampliat al 1785 amb el motiu de la vinguda de les restes de san Fèlix per intercessió de fra Joaquim Ferrer, creuetí. El temple va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Massamagrell fins l´any 1902 en el que es constitueix també una parròquia independent.

 

Cavanilles a la seua obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia. Cita a La Pobla de Farnals com un “llogaret que creix de dia en dia” i la descriu com un exemple de poble de l´horta valenciana, dedicat a l´agricultura. Així seria durant el segle XIX a les descripcions de les obres fetes per Miñano i Madoz entre els anys 1829 i 1850 respectivament. Destaca en este últim periode el conreu de moreres per a la confecció de seda i la preeminència dels conreus mediterranis.

 

No seria fins al segle XX que La Pobla de Farnals experimenta el seu desenvolupament més notable. A finals dels anys 50 es desenrotllen els projectes d´urbanització de la platja aprofitant l´embranzida del turisme a Espanya durant la dècada següent. A nivell industrial, el desenvolupament del sector agroalimentari destinat a l´exportació de cítrics i la indústria conservera te lloc al mateix temps que s´instal·la la factoria de Cárnicas Roig. Destaca sobre tot una incipient indústria metal·lúrgica relacionada amb l´auge de la construcció que al poble manté el record de “la varilla” precisament perquè bona part del producte industrial s´empleava en la construcció de vivendes. A finals dels anys 70 l´urbanització del nucli de la platja ja és un fet, comptant amb un port esportiu i població resident durant tot l´any.

 

Aquest augment de l´activitat generalitzat durant la segona meitat del segle XX feu del municipi un pol d´atracció inmigratòria. Relacionat amb la indústria càrnica es varen assentar famílies provinents de Cumbres Mayores (Huelva), especialitzades en el processat càrnic. Les relacions culturals no s´han perdut amb el poble d´origen, donant lloc a manifestacions culturals singulars a les principals festivitats locals que es celebren entre juliol i setembre, depenent del nucli urbà. Altre contingent important de nous pobladors va ser el provinent de les serres de Cazorla i Segura (Jaen) com a conseqüència de la declaració de Coto Nacional de Caça l´any 1960.

 

Durant la dècada de 1980 La Pobla de Farnals va sofrir les conseqüències de la desindustrialització i va experimentar un augment de l´activitat en el sector terciari de forma ininterrompuda fins a principis del segle XXI que compta amb un 54% de la població activa dedicada a aquest sector dels serveis. La proximitat als grans nuclis de població i la seua bona connectivitat amb les principals víes de comunicació han contribuït a una tendència urbanística orientada als residencials. Com a conseqüència, La Pobla de Farnals ha seguit augmentant la seua població fins als 7.776 al 2015.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31